la reina mora

 1 COMENCEM  

2 ELS  VISIGOTS

Hermenegild era fill del rei visigot Leovigild. La familia d'Hermenegild era arrianista però ell es va passar al catolicisme convençut pel seu germà i la seva dona. Llavors va ajuntar un exèrcit per lluitar contra l'exèrcit del seu pare que eren els arrianistes. 

 Es pensava que podria guanyar perquè va demanar ajuda als romans d'orient però just al començar la batalla el van trair perquè el seu pare els havia sobornat promentent-los terres i diners.

El van desterrar a València i després a Tarragona i el seu pare l'intentava convèncer de que es tornés a fer arrianista. Com ell es negava van enviar un assassí que el va matar. 

  

per aixo  ara Taragona  te un carrer am elseu nom  

3.- AL ANDALUS                                                                                         
                                                   

    A QUESTES SON LAS QUE ATROVAT LAMEVA CONPANYA   
                 

4. FILOSOFIA 

    

5.- ECONOMIA

                                                                                 CRESQUES 

neixament: 11 de juliol del 1325  a  corona de Aragó actualment, Mallorca  comunitat Illas Balears. 

DEFUNCIÓ: mort desconeguda  al març del 1387.

QUÈ VA FER: cartes nàutiques realitzades per ell i el seu fill, actualment perdudes, encara que se li atribueixen alguns mapes anònims, com l'Atlas català (de 1375), sent aquesta obra, guardada a la Biblioteca Nacional de França, considerada com la peça que va assolir el punt més alt del coneixement cartogràfic medieval.

6 Festa major de Tarragona 

Els Gegants Moros no tenen nom, tot i què desde fa anys, s’els hi diuen de sobrenoms en Valatxo i la Maria. Segons persones gitanes d’abans dèien que el Gegant era un retrat d’un gitano tarragoní molt guapo als quals Bernat Verderol s’inspirà en ell. La Geganta per una senyora molt guapa que vivia a la Rambla Nova i s’ajuntava molt amb les Gitanes d’abans de l’època. Els Gegants Moros de Tarragona són una de les tres parelles centenàries dels Gegants de la Ciutat. Els Gegants originals daten del 19 de Juny de 1851, esculpits per l’escultor tarragoní Bernat Verderol i Roig, peçes fetes amb cartró pedra, guix i fusta, de la antiga manera tradicional tal i com és feien els Gegants d’abans  

balls del turcs i cavallets 

Aquest entremès simbolitza la lluita entre els bàndols turc i cristià en plena època medieval. Els turcs tarragonins barregen influències de guerrers medievals amb la dels corsaris o pirates musulmans que continuaren arribant durant diferents moments a la nostra costa. Els nostres cavallets són els més antics dels coneguts a l'àrea catalana. Daten del 1383. Al segle següent ja s'enfronten amb els Turcs i surten fins el 1804 a càrrec de la Confraria dels Pagesos. Recuperats l'any 1990 per l'Esbart Santa Tecla.     

7 Finestra àrab

L'arc àrab de Medina Azahara és un arc àrab, procedent de Còrdova, fet probablement per un llibert d'Abderramán III, primer califa de Còrdova. Actualment es troba exposat a la Sala I del Museu Diocesà de Tarragona

 

Diversos estudis recents indiquen que, probablement, l'arc formava part dels elements decoratius de les obertures del bany del califa Abderraman III a la zona de la terrassa superior de Medina Azahara.1 Altres autors apunten, en canvi, que l'arc podria provenir de la desapareguda Mesquita de Tortosa, d'on, probablement, l'arquebisbe Antonio Agustín, l'hauria portat a la catedral de Tarragona el 1583, amb l'objectiu que servís com a material de construcció per a la decoració de la capella del Santíssim Sagrament. Els investigadors van trobar l'arc encastat en un mur de la Sala Capitular de la catedral.

 

L'arc es va encastar a un dels murs del claustre a principis del segle XIX, amb motiu d'una visita real a la ciutat. Romandria allà fins al 1989, quan va ser traslladat a Barcelona amb motiu de l'exposició Millenum. En tornar a Tarragona va ser encastat de nou, però només durant 3 anys, ja que el 1992 es va traslladar novament amb motiu de l'exposició Pallium. Un cop acabada l'exposició, va ingressar com a peça del Museu Diocesà de Tarragona, on actualment es conserva.

Es tracta d'un arc de ferradura fet amb una peça rectangular d'alabastre blanc, on encara es poden observar algunes restes de policromia. Se sosté sobre dues petites columnes, amb capitells decorades amb fulles. A l'arquivolta es pot llegir una inscripció en àrab. Com a elements decoratius addicionals, l'arc presenta una sanefa al voltant, realitzada amb motius vegetals estilitzats, així com una trena a la part superior. El seu estat de conservació és bo.

                                                          AQUESTA  ES LA FINESTRA  

8 EL SALT DE LA REINA MORA 

la reina mora de siurana va ser la ultima  reina de lutima regne dxe taifes.  i aquesta es la sevaistoria.

ella savent que tots regnes catalans als mans dels cristians  vafer ona festa perque valla aprop elseu final. quan estava al mig del sopar va entrar una flexa per la finestra. 

la reina vadir: "avans deser caturada prefereixo morir". 

quan van entar els cristians li van donar la oportunitat de convertirse al cristianisme i ella va demanar que li deixesin a la seva habitació per pensar's-ho.